INTRODUCCIÓ
Freqüentment els microorganismes
juguen un paper important en el desenvolupament del creixement de les plantes,
degut a que mitjançant mecanismes més complexos o menys, poden afavorir el
creixement d’aquesta i/o protegir-les d’altres microorganismes, o del contrari vulnerar-ne
el seu sistema. Respecte al cas principal, es designa com una relació de
mutualisme, ja que tant el vegetal com el microorganisme obtenen benefici
recíproc. Aquests, poden actuar en qualsevol tipus de planta.
INTERACCIONS
ENTRE ELS MICROORGANISMES I LES PLANTES
Tal i com s’ha esmentat anteriorment, les relacions
existents entre els microorganismes i les plantes poden ser beneficioses o
negatives, és a dir, poden afavorir o perjudicar el progrés de creixement de
les plantes.
Els diversos microorganismes, poden
tenir efectes positius directes (o fitoestimulació) en la nutrició vegetal, com
la fixació de nitrogen, la mineralització de compostos orgànics, i la
solubilització d’elements no disponibles per a la planta (com fosfats, K, Fe);
però també efectes positius indirectes (o biocontrol), com la producció
d’hormones (fitohormones, com auxines, gibberel·lines, etilè, àcid abscísic i citoquines)
i factors de creixement, o la protecció enfront a patògens.
I. Interacció amb la rizosfera
La relació més coneguda és la dels bacteris
associats amb la rizosfera de les plantes. Els bacteris associats a la
rizosfera són els anomenats PGPR
(Plant Growth Promoting Rhizobacteria) i exerceixen
mecanismes per afavorir la planta, tant directes com indirectes. Els PGPR presenten
una elevada densitat de població a la rizosfera i tenen la capacitat de
reproduir-se ràpidament sobre la superfície de les arrels, provocant així un
increment del creixement vegetal.
L’activitat dels microorganismes promotors del creixement vegetal en
general s’inicia amb mecanismes de quimiotaxi, els quals estan relacionats amb
la presència de flagels, quimioreceptors i sistemes de regulació codificats
genèticament. Els PGPR són atrets per substàncies excretades per l’arrel, que ocasionen
el moviment del bacteri fins l’arrel de la planta i d’aquesta forma donar inici
a la relació de benefici mutu.
II. Interacció amb el Nitrogen
Com bé s’ha indicat abans, un efecte molt important tant per la planta com
pels bacteris és la fixació del nitrogen, el qual es basa en la incorporació
del nitrogen molecular de l’atmosfera. Aquest procés el poden dur a terme pocs
microorganismes ja que el nitrogen és una molècula químicament inerta a causa
de la seva gran estabilitat. Els bacteris fixadors del nitrogen fan la següent
reacció:
N2 + 16 ATP + 8e- + 8H+
à 2 NH3 + 8H2 + 16
ADP
Aquests bacteris presenten l’enzim nitrogenasa i poden dur a terme la
fixació, però s’ha de tenir en compte que aquest enzim només funciona en
absència d’oxigen, així doncs s’han de buscar estratègies per aïllar-lo. Per
aquest fet, aquests bacteris compten amb unes estructures anomenades heterocist
(cèl·lules especialitzades) en que es dóna la fixació del nitrogen.
Vídeo 1: Cicle del nitrogen
- Tipus de fixadors de nitrogen
Alguns
d'aquests fixadors del nitrogen són simbionts i mantenen una relació amb les
plantes. Un dels fixadors més rellevants és el gènere Rhizobium, ja que aquests duen a terme la fixació del nitrogen en
diverses espècies de gramínies i lleguminoses, la qual presenten una relació de
mutualisme amb aquestes ja que la planta proporciona carboni i energia a Rhizobium, i aquest proporciona
nitrogen atmosfèric fixat a la planta, encara que les dues espècies poden
presentar vida independent.
D'altres
presenten vida lliure, dividint-se amb 5 grups: anaeròbics estrictes (el
gènere Clostridium), facultatius (els més important són els
coliformes), aeròbics (els de més rellevància són les del gènere Azobacter),
microaeròfils (per exemple el gènere Aquaspirillum) i
fotòtrofs (per exemple els cianobacteris).
III. Altres interaccions
També existeixen relacions entre les plantes i els microorganismes que
habiten a les estructures aèries d’aquestes, és a dir, a les fulles o fruits.
Aquests microorganismes s’anomenen epífits i el lloc on habiten s’anomena
filosfera. Aquests estan directament sotmesos als canvis climàtics ja que han
de suportar temperatures tant altes com baixes. Dintre d’aquests
microorganismes epífits trobem espècies com Anabaena,
que és un gènere de cianobacteris de l’ordre Nostocals i subministra nitrogen fixat a la planta, i l’espècie Azolla, que proporciona nutrients i factors de
creixement. Aquestes dues espècies formen una relació de simbiosi que dóna a la
planta aquesta capacitat de fixar el nitrogen i també la del CO2
(fotosíntesi).
El nombre de microorganismes que hi puguem trobar varia en funció de
l’estació de l’any i de l’edat que presentin les fulles.
Figura 1: Imatge al microscopi de la simbiosi entre
Anabaena-Azolla
Figura 2: Imatge al microscopi on s’observa una
mostra de Anabaena azollae.
Figura 1: Imatge al microscopi de la simbiosi entre
Anabaena-Azolla
Figura 2: Imatge al microscopi on s’observa una
mostra de Anabaena azollae.
Figura 3: La primera imatge mostra al microscopi l’associació de
Rhizobium amb una lleguminosa, i la segona imatge
mostra la mateixa associació a ull nu, en la qual es
poden veure els nòduls que formen aquests microorganismes
Rhizobium amb una lleguminosa, i la segona imatge
mostra la mateixa associació a ull nu, en la qual es
poden veure els nòduls que formen aquests microorganismes
EFECTES NEGATIUS SOBRE LES PLANTES
D’altra banda, també
existeixen les interaccions perjudicials entre plantes i microorganismes. Els
microorganismes causants d’aquesta relació són els fitopatògens (bactèries,
fongs i protozous) que disminueixen la capacitat de supervivència, intervenen
en l’activitat metabòlica i en l’activitat respiratòria, interfereixen en la
síntesis de proteïnes, o finalment, provoquen la mort de la planta.
Aquests poden
entrar en contacte amb la planta per dispersió aèria, vectors o per la
rizosfera, i penetren a través dels estomes o travessant la cutícula. Els
fitopatògens modifiquen les funcions de la planta a través d’enzims degradadors
o produint toxines.
Els
principals gèneres que trobem de fitopatògens són, pel que fa a microorganismes
grampositius: Clavibacter, Curtobacterium
i Streptomyces. Pel que fa als microorganismes gramnegatius: Erwinia, Pseudomonas, Xanthomonas, Xylella i
Agrobacterium.
Figura 4: Imatge que mostra una lesió causada per
Xanthomonas campestris
Figura 5: Imatge que mostra una severa tumoració causada
per Agrobacterium tumefaciens.
Figura 4: Imatge que mostra una lesió causada per
Xanthomonas campestris
Figura 5: Imatge que mostra una severa tumoració causada
per Agrobacterium tumefaciens.
CONCLUSIONS
Assíduament es sol associar que l’efecte que pugui tenir un microorganisme en un ésser viu, en aquest cas les plantes, és negatiu, tot produint pertorbacions i malalties que a simple vista es poden retratar en el mal aspecte de les fulles. No obstant hem pogut exposar que aquesta suposició no és certa, sinó que poden ser de molta utilitat.
Tots aquests microorganismes que destaquen per ser beneficiosos són una gran eina per als cultius agrícoles. Poden ajudar, com a biofertilitzants, a tenir un sistema agrícola sostenible de manera natural amb un procediment controlat i sense necessitat d’utilitzar pesticides i altres productes químics que puguin contaminar els sòls, i fins i tot aqüífers, és a dir, que puguin originar un impacte ecològic perjudicial en el medi ambient. A més a més, influiria de manera positiva en els costos.
BIBLIOGRAFIA
- Ciclo del N. Universidad de Granada. 22 novembre
2013. http://www.ugr.es/~gcootec/spanish/g3_lineas.html
- Interacciones entre microorganismos y plantas. 2006. Facultad de Ciencias Exactas, UNLP. 21 novembre 2013. https://www.biol.unlp.edu.ar/ecologiamicrobiana/intmicpla.pdf
- Programa de
Ecología Molecular y Microbiana, Centro de Investigación sobre Fijación de
Nitrógeno, UNAM, Ap. P. 565-A, Cuernavaca, Mor., México. http://www.biblioweb.tic.unam.mx/libros/microbios/Cap10/
- Bacterias agricultoras, las PGPR. 2012. MICRO GAIA. 20 novembre de 2013. http://www.diversidadmicrobiana.com/index.php?option=com_content&view=article&id=380&Itemid=463
-
Microorganismos que benefician a las plantas: las bacterias PGPR. Facultad
de Ciencias Agrícolas de la Universidad Veracruzana, Circuito Gonzalo Aguirre
Beltrán s/n. 19 de noviembre de 2013.
- Mecanismos de
acción de las rizobacterias promotoras del crecimiento vegetal. © 2011
Corporación Colombiana de Investigación Agropecuaria. Revista Corpoica -
Ciencia y Tecnología Agropecuaria (2011) 12(2), 159-166.
- Camelo R., Mauricio, Vera M., Sulma Paola, Bonilla B., Ruth Rebeca. Mecanismos de acción de las rizobacterias promotoras del crecimiento vegetal. Ciencia y Tecnología Agropecuaria 12. 2011. 159 - 166.
- Camelo R., Mauricio, Vera M., Sulma Paola, Bonilla B., Ruth Rebeca. Mecanismos de acción de las rizobacterias promotoras del crecimiento vegetal. Ciencia y Tecnología Agropecuaria 12. 2011. 159 - 166.
http://en.wikipedia.org/wiki/Bradyrhizobium,
consultada el 25 de novembre de 2013.
- Lozano Zárate, Y. Y. (2012, maig 7). “Ciclo del nitrógeno” [vídeo]. Recuperat novembre 24, 2013, des de http://www.youtube.com/watch?v=DUevEzN804Q
AUTORS: Tania Castillo, Oscar González, Lydia de La Puente, Sandra Garcia i Cristina Rexach
Crec que heu explicat bé el tema que heu escollit però m'ha quedat un dubte: el principi del blog dieu que, tant el vegetal com el microorganisme obtenen benefici recíproc quin és el benefici que rep el PGPR de la planta? Gràcies
ResponEliminaBones Meritxell! El benefici que obté el PGPR pot ser divers depenent de les espècies. Per exemple, en el cas de la simbiosi entre un bacteri del gènere Rhrizobium i una planta lleguminosa, en la qual el rizobacteri fixa el nitrogen atmosfèric a una forma utilitzable per la planta (ió amoni => NH4+) utilitzant l'enzim nitrogenasa, alhora la planta proporciona sucres, proteïnes i oxigen al bacteri.
EliminaTania Castillo, Oscar González, Cristina Rexach, Lydia de la Puente i Sandra García
Bones companys, m'ha sorgit un dubte. Aquests microorganismes que afaboreixen el creixement de les plantes i que per tant tenen una relació mutualista amb elles (++), poden patir un canvi en aquesta relació (passar ser paràsits per exemple) si les condicions ambientals (disponibilitat d'aigua o de nutrients) varien? Moltes gràcies.
ResponEliminaBona pregunta! No tenim clar si poden canviar el tipus de relació segons els canvis ambientals quan ja estan realitzant una relació de mutualisme (almenys no hem trobat informació), però pel que tenim entès hi ha microorganismes que per arribar a dur a terme una relació de mutualisme primer passen per diversos estadis d'integració al medi intern de "l'hoste" i normalment l'ordre d'aquests estadis és el següent: un primer estadi de parasitisme en el qual "l'hoste" ha de minimitzar l'impacte d'aquest organisme en el seu medi intern, un segon estadi de comensalisme en el qual el microorganisme li comença a produir un cert benefici a la planta i aquesta no beneficia ni perjudica a aquest microorganisme, i un últim estadi que és el de mutualisme en el qual es produiria un cert benefici mutu.
EliminaEspero que hagi resolt el teu dubte,
Tania Castillo, Oscar González, Cristina Rexach, Lydia de la Puente i Sandra García
Hola gent! Tinc un dubte! Què passaria si una planta no tingués microorganismes que realitzessin la fixació de nitrogen? Es moriria o podria sobreviure d’alguna forma?
ResponEliminaMoltes gràcies!
Bones Guillem!
EliminaCom tots sabem, el nitrogen és un element important pel creixement de tots els sistemes biològics. Aquest és molt comú en la atmosfera en forma de gas però és inaccessible biològicament degut la seva alta energia d’activació, per això, es necessària l’ajuda dels bacteris. Deixat clar això passarem a respondre la teva pregunta. Si una planta no té bacteris fixadors de nitrogen, el creixement d’aquesta disminueix, és a dir, les fulles són petites i no es pot sintetitzar clorofil•la. Quant passa això apareix la clorosis (fulles de color groc). Disminueix també la mida dels fruits.
Cal tenir en compte que hi ha plantes que tenen mutualisme obligat, és a dir, que necessiten estar associats per viure. Es el cas de les bactèries fixadores del nitrogen del gènere Rhizobium i plantes de la família de les Lleguminoses. Les bactèries viuen dins dels nòduls en les arrels de les Lleguminoses, proporcionant a les plantes tot el nitrogen que necessiten per produir compostos nitrogenats com clorofil•la, proteïnes i àcids nucleics, i les Lleguminoses subministren a les bactèries, sucres i altre molècules orgàniques riques en energia.
Gracies!
Tania Castillo, Oscar González, Cristina Rexach, Lydia de la Puente i Sandra García
Bones companys, llegint el treball m'ha sorgit un dubte, en l'apartat de efectes negatius sobre les plantes. Si aquests microorganismes maten la planta tal i com es comenta, el microorganisme en qüestió també moriria o tindria la possibilitat de perjudicar una altre planta?
ResponEliminaHola! Quan la planta mor, els microorganismes continuen vius ja que no mantenen una relació simbiòtica,tot i així, han de buscar un nou hoste, de manera, que si les condicions no són favorables durant el període en que es troben lliures al medi, fàcilment poden morir.
EliminaGràcies
Tania Castillo, Oscar González, Cristina Rexach, Lydia de la Puente i Sandra Garcia
Hola! Quan parleu de la producció d'hormones com efectes positius indirectes, a quins efectes us referiu? Podeu posar un exemple? Gràcies!
ResponEliminaHola Lourdes! Un dels efectes positius indirectes, com tu dius, és la producció d'hormones. Quan parlem d'això ens referim a la producció de auxines, giberelines, etile, etc. Per exemple, l'auxina estimula l'elongació de les cèl·lules, estimula la divisió cel·lular en el càmbium, estimula la diferenciació del floema y el xilema, etc. Gràcies!!
EliminaTania Castillo, Oscar González, Cristina Rexach, Lydia de la Puente i Sandra García
EliminaHola
ResponEliminaLlegint el blog, m'ha sorgit una petita curiositat. Pel que he entès, aquests bacteris tenen unes estructures anomenades heterocists. Aquestes, tenen la funció de fixar el nitrogen en absència d'oxigen, però sabríeu dir-me com es duu a terme aquest procés?
Moltes gràcies
Hola Marti,
EliminaEls heterocists no són ben bé el que tu dius, sinó que són cèl•lules especialitzades en la fixació del nitrogen formades per alguns cianobacteris filamentosos durant l’escassetat de nitrogen. Aquests tenen un enzim anomenat nitrogenasa que es utilitzat per poder trencar la molècula de nitrogen i transformar-la en amoníac. Respecte el tema de l’oxigen, no treballen en absència d’oxigen sinó que els hi és necessari que els nivells d’oxigen siguin molt baixos o sinó aquest enzim s’inactiva. Per tal de que quedi més clar com és realitza aquest procés, ens agradaria que accedeixis a aquesta pagina web: http://www.monografias.com/trabajos60/fijacion-biologica-nitrogeno/fijacion-biologica-nitrogeno3.shtml , i en la part “ACTIVIDAD DE LA NITROGENASA: SUBUNIDADES, SÍNTESIS, MECANISMOS DE ACCION” t’ho explica bastant bé i segur que nosaltres no t’ho expliquem millor. : )
Fins després,
Tania Castillo, Oscar González, Cristina Rexach, Lydia de la Puente i Sandra García
Hola. M’ha sorgit un dubte. Quan dieu que els fixadors de nitrogen són simbionts i mantenen una relació amb les plantes, feu referència a les espècies de gramínies i lleguminoses. Entenc que aquestes dos espècies són les principals, ara bé, totes les espècies de plantes poden tenir relacions d’aquest tipus?
ResponEliminaGràcies!
No, donat que cada planta té les seves característiques, i per tant, segons la espècie podrà establir relacions determinades amb microorganismes concrets. En el nostre treball em parlat principalment de la relació del Rizhobium amb les lleguminoses ja que els sistemes biològics capaços de fixar N2 atmosfèric només són alguns concrets, i la relació de les Rizhobium i les lleguminoses són les que més contribueixen a la fixació de nitrogen a l’ecosistema i a la producció d’aliments. Es calcula que la fixació de nitrogen produïda per les plantes lleguminoses representa un 20% de la quantitat total fixada al planeta, a més de realitzar una associació molt elaborada i eficaç, la qual cosa comporta que hagi estat la relació més estudiada. Les principals característiques de les lleguminoses i les gramínies es que són quimioorganotròfiques.
EliminaTania Castillo, Oscar González, Cristina Rexach, Lydia de la Puente i Sandra Garcia
I com bé dius, les gramínies i sobretot les lleguminoses són les principals, encara que sí que n'hi ha d'altres no lleguminoses que tenen aquesta relació com són les famílies següents (i els seus respectius gèneres):
EliminaBetulacea (Gènere Alnus), Casuarinaceae (Allocasuarina, Casuarina, Gymnostoma), Coriariaceae (Coriaria), Datiscaceae (Datisca), Elaeagnaceae (Elaeagnus, Hippophae, Shepherdia), Myricaceae (Morella, Myrica, Comptonia), Rhamnaceae (Ceanothus, Colletia, Discaria, Kentrothamnus, Retanilla, Trevoa) i Rosaceae (Cercocarp).
Tania Castillo, Oscar González, Cristina Rexach, Lydia de la Puente i Sandra Garcia
Hola! Fent referència a la fixació del nitrogen m'ha sorgit un dubte. Pel que tinc entés, els heterocists són cèl·lules especialitzades en la fixació de nitrogen però aquestes cèl·lules són formades als cianobacteris filamentosos. Llavors els microorganismes que no són cianobacteris com el fixen?
ResponEliminaMoltes gràcies!
Hola Laia! En el cas dels que no són cianobacteris, com per exemple la relació que tenen el gènere Rhizobium amb les lleguminoses, els bacteris penetren a les arrels de les plantes i formen unes estructures anomenades nòduls on es fixa el nitrògen i es reprodueixen. En els nòduls se'ls proporciona oxígen i una font de carboni per obtenir l'energia necessària i realitzar la seva feina.
EliminaTania Castillo, Oscar González, Cristina Rexach, Lydia de la Puente i Sandra Garcia
De la mateixa manera que els PGPR son atrets per les arrels a través d'unes substàncies i inicien la seva relació amb la planta, ho fan els fitopatògens? o segueixen un altre procediment d'interacció amb la planta?
ResponEliminaPer cert! tan sols per curiositat, en el vídeo diu que part del nitrogen atmosfèric arriba al sòl a partir de descàrregues elèctriques, sabeu com funciona exactament el procés?
Moltes gràcies nois!
Sara Paz Jené
Hola Sara! Bé, també tenen un procés similar. Els fitopatògens invaeixen els teixits vasculars de la planta penetrant les arrels o estomes de la planta. Aquests modifiquen les funcions de la planta a través d'enzims degradadors de la paret cel·lular, produïnt toxines i amb proteïnes efectores.
EliminaTania Castillo, Oscar González, Cristina Rexach, Lydia de la Puente i Sandra Garcia
Iep!
ResponEliminaQuan parleu de les substàncies excretades per l'arrel, les quals ocasionen el moviment del bacteri fins l’arrel de la planta i d’aquesta forma donar inici a la relació de benefici mutu, quina tipus de substància és?
També quan parleu de que els fitopatògens modifiquen les funcions de la planta a través d’enzims degradadors o produint toxines, quan acaba aquesta degradació la planta mor, o viu parcialment?
Gràcies,
Ariadna Rodríguez Torrecillas.
Hola Ari,
EliminaRespecte la primera pregunta, els microorganismes de la rizosfera es nodreixen dels exsudats radicals, formats per compostos de baix pes molecular, com sucres, àcids orgànics i aminoàcids, i lisats de l'arrel alliberats a la autòlisi de cèl•lules radicals. Prop del 40 % del carboni fixat en la fotosíntesi pot ser excretat a la rizosfera. Això afecta positivament a la majoria dels microorganismes d'aquest hàbitat que són heteròtrofs i per això requereixen compostos orgànics per a la seva vida.
Respecte la segona pregunta, un fitopatogen causa malalties a les plantes per mitjà de disturbis en el metabolisme cel•lular causat per la secreció d'enzims, toxines, fitoreguladors i altres substàncies i, a més, per l'absorció de nutrients de la cèl•lula per al seu propi creixement. Alguns fitopatògens poden causar també malalties per créixer i multiplicar-se en el xilema i al floema de la planta i, per tant, per bloquejar el transport d'aigua i nutrients des de l'arrel cap a les fulles o el flux de saba des de les fulles cap a la resta de la planta. A causa de provocar tal malalties, la planta no sobreviu.
Gracies,
Tania Castillo, Oscar González, Cristina Rexach, Lydia de la Puente i Sandra García
Hola! No m'ha acabat de quedar massa clara una cosa... Com es dona la interacció dels productes del metabolisme entre els dos organismes? És a dir, a partir de quins mecanismes, reaccions o estructures (parlo d'estructures més complexes que l'arrel en si) s’aprofita la planta de l’activitat dels microorganismes (ja sigui la captació de nutrients, producció d'altres substàncies...) i incorpora els seus productes en el seu propi sistema?
ResponEliminaEspero haver-me expressat bé, gràcies!
Bones! Aquest treball em sembla molt interesant, ja que tal i com heu dit, majoritàriament es pensa que els microorganismes tenen efectes negatius sobre les plantes. Però vosaltres heu exposat els positius.
ResponEliminaCreieu que els efectes positius que heu esmentat prevalen per sobre els negatius?
Moltes gràcies,
Ingrid Izquierdo Rosa
Bones! Nosaltres hem fet un major èmfasis en els efectes positius i per tant, que afavoreixen les plantes donat que el tema principal del nostre treball són els microorganismes que afavoreixen el creixement de les plantes. Tot i així, les relacions negatives són molt importants per a la planta i per aquest motiu les hem comentat al nostre treball, ja que acostumen a impedir o disminuir el creixement de les plantes, i per aquest motiu no ens hem centrat en els aspectes negatius que poden tenir els microorganismes. Encara que s’acostuma a relacionar més els microorganismes amb les malalties que provoquen, això no vol dir que els efectes negatius que provoquen a les plantes siguin més importants ni tampoc vol dir que hi hagin més microorganismes patògens que beneficiosos. De manera que podem concloure que són igualment d’importants tant els efectes positius com els negatius, ja que no pel fet de presentar efectes positius i negatius tenen una major o menor importància.
EliminaGràcies.
Tania Castillo, Oscar González, Cristina Rexach, Lydia de la Puente i Sandra Garcia
Hola companys,
ResponEliminaSi jo volgués potenciar un sòl per tal d’afavorir-hi la presència d’aquests microorganismes, que actuen com a biofertilitzants, com ho podria fer? Creieu que les pràctiques de l’agricultura actual afavoreix a que això passi?
Bones Marc! En relació a la primera pregunta, en el cas que tinguessis un sòl, i volguessis augmentar la presència d'aquests microorganismes en aquest sòl, existèixen productes alternatius als fertilitzants químics per afavorir el creixement de les plantes com és el cas de l'Esponsor-33 que és un inoculant per a llavors de lleguminoses i gramínies que conté fongs endomicorricics i aquests bacteris dels quals parlem, com per exemple Azospirillum brasilense, que allibera fitohormones que estimulen el creixement de les arrels i dels pèls radiculars. I en relació a la segona pregunta, les pràctiques de l'agricultura actual, és a dir, l'abús de l'utilització de fertilitzants nitrogenats a la gran majoria de cultius provoca una certa degradació del sòl cosa que fa que el medi on els microorganismes dels que parlem es vegi alterat, i per tant, es vegi alterada la seva taxa de repruducció i disminuexi la seva presència al sòl.
ResponEliminaEsperem que hàgim resolt la teva pregunta:
Tania Castillo, Oscar González, Cristina Rexach, Lydia de la Puente i Sandra García
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina