1.
QUÈ ÉS EL
COMPOSTATGE?
El
compostatge és un procés bio-oxidatiu de la matèria orgànica que dóna lloc a un
producte orgànic altament estable. Es pot definir com una mineralització i
humificació parcial de les substàncies orgàniques mitjançant reaccions
microbianes. Aquestes reaccions donen com a producte el conegut com a compost. La
imatge 1 representa esquemàticament els productes que es poden utilitzar per al
compost.
Imatge 1: Representació dels productes
inicials i el compost final.
El
compostatge es pot realitzar a gran escala en plantes de compostatge (vídeo 1)
o de forma casolana (vídeo 2).
Vídeo
1: Planta de compostatge
Vídeo
2: L’autocompostatge
2.
MICROORGANISMES
IMPLICATS EN EL COMPOSTATGE
La pila de
residus a compostar formarà un microhàbitat amb característiques molt diferents
de l’entorn, el que determina l’aparició d’organismes especialment adaptats a
aquestes condicions, que es classifiquen segons el nivell en el que es troben a
la xarxa tròfica, representats en la imatge 2.
a) Consumidors
primaris: són aquells que consumeixen directament matèria orgànica
morta. Poden ser:
· Bacteris: els primers organismes en començar el
procés, també són els més petits i nombrosos. Són organismes unicel·lulars amb
formes variades: els cocs tenen forma d’esfera, els bacils de bastó i els
espirils i espiroquetes forma d’espiral.
· Fongs: menors
que el nombre de bacteris o actinomicets, però amb major massa.
La majoria
viuen a les capes externes del compost quan la temperatura és alta, creixent en
forma de filaments, formant colònies blanques o grises de textura vellutada a
la superfície de la pila de compost.
· Actinomicets: donen l’olor característic a terra, ja
que són especialment importants en la formació de l’humus, són bactèries
filamentoses, manquen de nucli com els bacteris, però tenen filaments
multicel·lulars com els fongs, la qual cosa els fa molt similars. Solen
aparèixer al final del procés de descomposició, en els primers 10-15 cm de la
superfície de la pila de compost.
· Protozous: microorganismes unicel·lulars que es troben
en les gotes d’aigua presents en el residu a compostar, la seva importància en
la descomposició és molt escassa.
· Macroorganismes fermentadors: organismes visibles que
consumeixen la matèria orgànica directament, són tals com: cucs de terra,
mosques, àcars de fermentació, cotxinilles, cargols, llimacs etc. Són més
actius a les etapes finals del compostatge.
b) Consumidors
secundaris: microorganismes que s’alimenten dels anteriorment citats
consumidors primaris. Dintre d’aquest grup podem citar: tisoretes, àcars de
motlle, rotífers, protozous, escarabats, nematodes i cucs plans de terra.
c) Consumidors
terciaris: s’alimenten de matèria orgànica viva, tant de consumidors
primaris com de secundaris. En aquest grup trobem aranyes, pseudoescorpins,
àcars depredadors, centpeus, formigues i escarabats.
Imatge 2: Xarxa tròfica de la matèria orgánica.
3.
CONDICIONS
DE TREBALL
Els
diferents paràmetres més importants que afecten al procés de compostatge són:
la humitat, la temperatura, l’aeració, el pH i la relació carboni-nitrogen.
Alguns d’aquests paràmetres estan representats a la Taula 1.
·
La humitat: aquest
factor afecta a la composició i activitat de la població microbiana, estant
relacionada amb l’evolució de la temperatura i el grau de descomposició de la
matèria orgànica. Normalment, sol ser necessari una aportació d’aigua externa a
la pila de compost, ja que les elevades temperatures a la fase termòfila i
l’activitat microbiana produeixen una gran pèrdua d’humitat per evaporació
directa. El valor típic ronda entre el 50-60% d’humitat.
·
La
temperatura: és un factor indicatiu de l’evolució del procés de
compostatge.
Els canvis
experimentat per aquest paràmetre s’utilitzen per conèixer l’activitat
microbiana durant el procés i determinen l’estabilitat de la matèria orgànica.
·
L’aeració: al
tractar-se d’un procés aeròbic, l’oxigen és necessari perquè els
microorganismes puguin realitzar la descomposició. Per això és necessari
mantenir un nivell d’oxigen òptim, evitant que es produeixin situacions
anaeròbiques que reduirien la velocitat del procés, així com crearien males
olors.
·
pH: és un
factor important perquè influeix sobre l’activitat microbiana, ja que els
bacteris i els fongs es desenvolupen de forma òptima a valors de pH diferents.
Els bacteris tindran el seu màxim de desenvolupament entre pH de 6 i 7,5, en
canvi, els fongs el tindran entre valors de 5 i 6.
·
Relació
C/N: el carboni i el nitrogen són dos elements important en el
procés de compostatge, ja que a més a més de suportar el creixement microbià,
són elements bàsics de la matèria orgànica a compostar. El carboni és
aproximadament el 50% de la massa cel·lular, així com la font d’energia
metabòlica. El nitrogen per la seva part és un component majoritari d’àcids
nucleics, proteïnes estructurals, enzims i coenzims, tots necessaris per al
creixement i desenvolupament de les funcions microbianes.
Taula 1: Paràmetres que afecten al procés de
compostatge.
4.
FASES DEL COMPOSTATGE
Sota condicions
òptimes existeixen quatre fases principals representades en la gràfica 1:
1)
Fase mesòfila: s’inicia una activitat intensa de
microorganismes els quals tenen nutrients fàcilment disponibles. En aquesta
etapa són abundants els bacteris i els fongs mesòfils. Degut a l’activitat
metabòlica dels organismes la temperatura pot augmentar fins als 40 ºC, el pH
disminueix fins a valors de 5,5 – 6 degut a la descomposició de lípids i
glúcids i la formació d’àcids. La relació C/N ha de ser de 30, fent disminuir
l’activitat biològica si és superior. Proporcions elevades de nitrogen esgoten
ràpidament l’oxigen i aquest excés de nitrogen es perd en forma d’amoníac,
tòxic per la població bacteriana.
2)
Fase termòfila: la temperatura arriba als 75ºC. Apareixen
fongs termòfils i actinomicets que degraden els àcids. La degradació dels àcids
de la barreja provoca un augment de pH fins a 7.5. Aquestes temperatures altes
inactiven o maten els microorganismes patògens com la Escherichia Coli , paràsits i llavors de vegetals.
3)
Fase de refredament: Desprès de la fase intensiva, els nutrients i energia comencen a
esgotar-se, l’activitat microbiana disminueix i, conseqüentment, la temperatura
baixa fins a temperatura ambient, reapareixen els bacteris mesòfils.
4)
Fase de maduració: La temperatura i el pH
s’estabilitzen. Els actinomicets tenen una gran importància en la formació
d’àcids húmics i freqüentment són productors d’antibiòtics que inhibeixen el
creixement bacterià i de patògens. Aquest procés dura entre sis i deu setmanes.
El material resultant és higiènicament innocu i ja no es poden distingir els
residus inicials.
Gràfica 1: Procès del compostatge i les seves condicions de
treball.
5.
CONCLUSIONS
La producció de residus a Espanya és
aproximadament de 1,9 kg per habitant i dia i prop del 40% d'aquesta quantitat
és matèria orgànica que pot recuperar-se i ser compostada. Per tant, quan
compostem estem re-valoritzant un residu i reduint el volum de la nostra bossa
d'escombraries, evitant així que la destinació final de la matèria orgànica
sigui l'abocador o la incineradora.
A part, el compost es pot utilitzar per abonar
les terres de cultiu, els jardins i els testos perquè té perfectes qualitats
fertilitzants i substitueix els adobs químics, ja que augmenta la quantitat de matèria
orgànica present i la capacitat de retenir nutrients i millora les condicions
fisico-químiques del sòl, també millora l'estructura del sòl fent que tingui
més capacitat de retenir l'aigua i augmenta la humitat del sòl.
BIBLIOGRAFIA
Què és el compostatge? (Consultat: 19/11/13) http://www.compostadores.com/descobreix-el-compostatge/que-es-el-compostatge
Compostadores.
Sostenibilidad en estado puro. (Consultat: 21/11/13)
Grupo de
gestión de residuos. Etapas del proceso de compostaje. (Consultat:
21/11/13)
El compostatge casolà. (Consultat: 24/11/13)
El compostatge industrial. (Consultat 24/11/13)
Trobo que és un tema interessant ja que, és una informació extra per l'assignatura de Tractament d'aigües i residus. M'agradaria saber si la temperatura del compostatge l'has de variar manualment o si són les mateixes propietats de la reacció que fan els microorganismes la que fa variar la temperatura? Gràcies
ResponEliminaHola Meritxell! Els rangs de temperatura assolits durant el procés de compostatge són deguts a les diferents reaccions que es donen a terme en la barreja. Com hem dit en el treball, al principi la temperatura és de caràcter mesòfil, a mesura que els microorganismes van realitzant la seva activitat, aquesta va augmentant i és llavors quan apareixen uns microorganismes més ben adaptats a temperatures elevades, els anomenats termòfils, mentre que els mesòfils queden totalment desplaçats. Finalment, quan s’esgota la matèria orgànica biodegradable, els microorganismes termòfils tornen a deixar pas als mesòfils, ja que l’activitat dels primers baixa i per tant, també ho fa la temperatura.
EliminaEn resum, és tot un procés natural, on la temperatura serveix com a indicador del bon funcionament del procés.
Bones! Tot i que el treball està molt bé, m'ha sorgit un petit dubte que espero que me'l pogueu resoldre. En el paràmetre aeració, si l'aportació d'oxigen és major ( sobrepassa l'òptim ) pot afectar en la descomposició o en el metabolisme dels bacteris? Gràcies
ResponEliminaHola Carles! Mai hi ha un aport extra d’oxigen. L’oxigen que utilitzen els microorganismes és l’atmosfèric. El motiu del voltatge en el compostatge es fa per tal d’evitar zones anaeròbies a la part més profunda del tanc i afavorir així la dispersió de l’oxigen atmosfèric en tot el material, ja que els microorganismes implicats en el compostatge són tots aerobis.
Eliminamoltes gràcies lourdes!
EliminaA partir de la vostra entrada m’ha vingut una pregunta. Partint dels organismes i matèria implicats en el compostatge, m’agradaria saber si seria correcte, en termes d’eficiència del compost per a les plantes, la comercialització d’aquest internacionalment, suposant que la flora i fauna del lloc on es fa i el d’on s’envia no són els mateixos. Ho he trobat tot molt interessant. Gràcies
ResponEliminaHola Joan! No m’havia plantejat aquesta qüestió, però els nutrients del sòl són els mateixos independentment del lloc, el que varia és la concentració d’aquests. Amb el compost el que estàs fent és aportant un excés de nutrients per tal de tenir un sòl més ric i així afavorir el creixement de la flora. No ens oblidem que els components del compost són matèria orgànica (restes de fruita, verdures, i en menys quantitat, carn i peix...) i restes de poda, que si més no, són similars en qualsevol punt del planeta. Per tant, no crec que un compost hagi de ser destinat al lloc on s’ha realitzat.
EliminaHola! El tema del compostatge és molt interessant i us ha quedat un treball molt complert. El meu dubte és si hi ha algun mètode per reduïr el temps de compostatge en el cas de l'autocompostatge, com podria ser afegir-hi més proporció de residus vegetals, controlar més les condicions d'aeració o afegir-hi algun altre organisme a part dels cucs vermells. Moltes gràcies!!
ResponEliminaHola Arnau! Si es vol accelerar el procés de compostatge el que es pot afegir a la mescla són preparats comercials, humus de bosc, compost madur o adobs. Però cal tenir present que aquestes substàncies no són miraculoses i haurà moments en els que serà molt difícil estimular el compostatge, per exemple a l’hivern. També poden preparar-se receptes “bioactivadores” a base de sucre dissolt o extractes de plantes amb diferents propietats.
EliminaBones, m'ha agradat molt el vostre treball ja que jo des de fa un parell d'anys faig compost a casa, llegint el treball m'han sorgit un dubte. El meu dubte és que si el compost és de menys qualitat si només hi poses un tipus de matèria orgànica? Per exemple si al compostador només hi poses gespa o fulles d'un determinat arbre et sortirà un compost de més baixa qualitat que si hi poses restes de menjar, gespa, fulles i tot tipus de matèria orgànica en general. Moltes gràcies.
ResponEliminaHola Pau! L’ideal és poder compostar la matèria orgànica dels residus domèstics i les restes vegetals generades al teu jardí o hort, totes dues. Sí això no fos així possiblement la qualitat d’aquest es veuria disminuïda, però cal tenir en compte que sigui com sigui la qualitat del compost domèstic és molt més alta que la qualitat del compost produït en plantes, ja que l’usuari que fa el compostatge té molta més cura a l’hora de seleccionar el que ha d’anar cap al compostador. Per últim dir que si poses moltes fulles de cop el procés es pot veure alentit, el que podries fer és triturar-les bé prèviament i voltejar la pila o com algunes pàgines recomanen podries plantejar-te el vermicompostatge.
EliminaBones! Després de mirar el vídeo sobre autocompostatge, tinc un dubte pel que fa a vermicompostatge. Encara que en principi pot utilitzar-se qualsevol cuc terrestre, l'animal recomanat en el vermicompostatge, és la llombriu vermella californiana. Sabeu quines són les raons en que es basa l’elecció concreta d'aquesta espècie o quins avantatges suposa la seva elecció?? Gràcies!!
ResponEliminaAlexandra Martí
Hola Alexandra! La llombriu vermella Californiana és la llombriu més utilitzada al vermicompostatge, ja que té una extraordinària capacitat reproductiva, ja que viuen uns 4,5 anys però poden arribar a produir, sota certes condicions, fins a 1.300 llombrius a l’any. Una sola llombriu adulta pot reproduir-se unes 36 vegades a l’any i cadascuna pot produir 0,3 g diaris d’humus. A més a més, els seus excrements contenen 5 vegades més nitrogen, 7 vegades més fòsfor, 5 vegades més potassi i 2 vegades més calci que el material orgànic que ingereixen. Cal dir que en el seu estat adult la llombriu pesa 1 gram i menja l’equivalent al seu pes diàriament. Per últim mencionar que en un viver de llombriu vermella Californiana en fase d’expansió, el nombre d’exemplars es duplica cada tres mesos, és a dir, 16 vegades en un any, 256 vegades en dos anys i 4.096 vegades en tres anys.
EliminaBona tarda! El tema d'aquest treball el trobo molt interssant i crec que heu aconseguit realitzar un molt bon treball. Pel que fa a l'autocompostatge, m'agradaria saber si per a fer-lo hi han unes proporcions a seguir que fagin que el procès sigui més ràpit i el compost de més bona qualitat o és igual les quantitats que posis dins del compostador. (al dir proporcions em refereixo si dins del compostador és millor que hi hagi un % de matèri orgànica un % de terra i un % de restes vegetals o això és indiferent).
ResponEliminaMoltes gràcies.
Roger Porta Mateu.
Hola Roger! La matèria orgànica vegetal està formada principalment per carboni i nitrogen. El carboni és abundant a la part llenyosa de les plantes, mentre que el nitrogen predomina en les parts verdes de les plantes, restes de menjar... és a dir, les restes més humides. Al principi del procés, els microorganismes consumeixen unes 30 vegades més C que N, per tant, si volem tenir les condicions òptimes i per tant, el màxim rendiment, hem de fer una barreja que contingui les proporcions adequades. Els materials verds incrementen la velocitat de descomposició, però no generen gran quantitat de producte. En canvi, els materials secs o llenyosos serveixen per millorar l’aeració de de la barreja i es descomponen més lentament, però incrementen volum del producte final.
EliminaPer aconseguir un equilibri correcte de nutrients es pot seguir una senzilla regla: aportant el doble de materials verds que secs aconseguim una relació C/N de 30 a 1, que és la desitjada.
Hola! En el compostatge casolà hi ha més possibilitats de que es creï un focus d'infecció que en una planta de compostatge? Quin seria el mètode per eliminar-lo en l'autocompostatge?
ResponEliminaMoltes gràcies!
Hola Sandra! Suposo que quan dius focus d’infecció et refereixes a l’aparició d’insectes o microorganismes no desitjats, o a uns valors d’humitat, oxigen o temperatura alterats. Aquests imprevistos es poden donar tan en les plantes de compostatge com en el compostatge casolà. No obstant, en una planta la detecció i actuació sempre és més ràpida que en el compostatge casolà, ja que el compost ha de sortir a la venda i un problema no detectat comportaria problemes importants.
EliminaPel que fa al compostatge casolà, es pot actuar d’una manera o una altra depenent de quina sigui la incidència:
- Olor a amoníac i/o a podrit: és indicador d’una falta d’oxigen. S’hauria d’afegir més matèria seca i fer volteig.
- Gats, gossos o rates: no hem afegit suficient matèria seca. Afegir matèria seca i remoure bé la pila. En una estona la temperatura hauria de pujar i els animals ja no es sentirien atrets per aquesta olor.
- Compost fred: La barreja no és la adequada. Afegir restes de cuina i barrejar.
- Compost sec: falta d’humitat, l’aigua s’ha evaporat massa. Regar amb un difusor durant uns minuts. Si la part de sota està molt seca la podem retirar i tornar a abocar-la com a nova matèria.
- Mosquits i mosques petites: Les restes de cuina queden per sobre de la resta del compost. Abans de tancar la tapa del compostador només ha de quedar per sobre matèria seca (poda, fulles seques, palla, serrí..).
- Formigues: Són indicadores d’excés d’humitat. S’hauria d’afegir més matèria seca.
- Aspecte de cendra: les restes de jardí estan mal barrejades i el calor provocat per l’activitat microbiana ha evaporat tota l’aigua. Regar amb un difusor durant uns minuts.
Hola, tinc un dubte pel que fa a la temperatura i l'activitat microbiana, ja que comenteu que és un indicador. Ho és per tots els microorganismes presents? i quina és la relació, major/menor temperatura-major/menor activitat o major/menor estabilitat?
ResponEliminaMoltes gràcies.
Hola Núria! Com ja hem dit anteriorment, la temperatura ve condicionada per l’activitat microbiana. Els microorganismes que apareixen primer son aquells adaptats a la temperatura ambient. L’activitat d’aquests provoca un alliberament de calor que fa augmentar la temperatura i provoca unes condicions que per a ells ja no són òptimes. Per tant, els termòfils apareixen i “continuen la feina”. No és que a més temperatura l’activitat sigui major ni hi hagi més estabilitat. Cada fase té el seu rang de temperatura ja que són les condicions per tal que apareixin els microorganismes principals.
EliminaHola! Bon treball noies! He vist el video de l'autocompostatge i a mi m'ha quedat un dubte, o més que un dubte una simple curiositat. En el video explica que hem de tenir en compte varis factors com són l'oxigen, la humitat i la temperatura. La meva curiositat és com controles aquests factors, és a dir, aqui són molt precisos ja que et diuen exactament els %, com ho controlen per tenir-ho precis? Gracies,
ResponEliminaTANIA CASTILLO
Hola Tania! De fet el procés pràcticament es regula sol. El paràmetre de l’oxigen on el rang proposat és d’entre el 15-21% correspon a la proporció d’oxigen present en l’aire. A part, a través de l’aereació de la pila s’aconsegueix mantenir altes proporcions d’oxigen. La temperatura òptima costa de determinar ja que cada material es descomposa a una velocitat i temperatura determinada i l’interval que proposa el vídeo d’entre 45-65ºC és el rang de temperatura que coincideix amb la màxima taxa de producció de CO2. A part les temperatures elevades permeten una correcta desinfecció del compost però si aquestes són molt altes provoquen una mort dels microorganismes. Aquesta temperatura bé regulada per la pròpia activitat microbiana i únicament s’ajuda a mantenir-la dins els rangs voltejant la pila de matèria orgànica periòdicament. Per últim el paràmetre d’humitat varia en funció del mètode de compostatge utilitzat, el tamany de la pila i la composició del material. S’ha de regular afegint aigua a la pila, ja que la pròpia activitat microbiana i la fase termòfila produeixen una evaporació directa d’aquesta. El rang que proposa el vídeo 40-55% seria l’òptim, ja que, per sota el 40% d’humitat es redueix l’activitat microbiana i per sota el 20% la humitat ja passa a actuar com a factor limitant.
EliminaPel que fa al compostatge casolà, hem de tenir en compte, com ja heu dit, les condicions de temperatura, humitat, etc. Això fa que depèn de l’estació de l’any haguem de tenir una cura diferent? Vull dir, a l’estiu hi ha més temperatura però en canvi, la humitat pot ser menor. Hi ha temporades que es pot fer un millor compostatge amb condicions més favorables o no te res a veure?
ResponEliminaÀngela Salvat
Hola Àngela! L’estació de l’any pot afavorir que el procés es doni més ràpidament, en el cas de l’estiu o més lentament a l’hivern. Tot i això, els valors de temperatura i humitat s’han d’anar controlant d’igual forma durant tot l’any. A l’estiu l’aportació d’aigua per mantenir les mateixes condicions d’humitat tindrà que ser major però el fet de col•locar la pila en un lloc ombrívol pot ajudar que aquesta aportació d’aigua no hagi de ser tan gran.
EliminaHola! em sembla molt interessant el tema i us volia comentar sobre el video d'autocompostatge casolà. Explica que podem fer autocompostatge en pila, en compostador de fusta, plàstic en reixa o utilitzant vermicompostatge. La meva pregunta és si són tots iguals d'eficients o en uns hi has de tenir més control que en d'altres? Relacionat amb això, m'agradaria saber també si en el meu cas, que visc en una zona on els hiverns són molt freds i humits i a l'estiu la temperatura és elevada i seca, quin em recomenarieu? moltes gràcies.
ResponEliminaCristina Rexach
Hola Cristina! En principi exceptuant el compostatge en pila, tots els compostadors són igual d’efectius sempre i quan els microorganismes sempre disposin d'oxigen, per això és recomanable voltejar la pila o foradar-la amb un bastó un cop per setmana durant el primer més i després de manera més espaiada. També cal humitat suficient. Si la pila s'asseca massa cal ombrejar-la i regar-la sense deixar-la xopa, permetent una bona aireació.
EliminaEn el cas del Vermicompostatge cal a part de lo esmentat anteriorment, tenir uns altres factors en compte. La temperatura òptima és entre els 15 i 35 ºC, perquè els cucs són sensibles a les altes temperatures i el fred els fa reduir l'activitat. A l'estiu s'ha de fer en un lloc fresc i quan fa fred es pot posar en un interior, tapar-los amb mantes o afegir materials que es descomposin amb facilitat per augmentar l'activitat dels microorganismes. Per tant, exceptuant aquest tipus de compostador la resta poden ser apropiats per aplicar en la teva zona.
Hola companys,
ResponEliminaCom s’hauria d’aplicar el compost en un sòl per tal de no sobreabonar-lo?
Hola Marc! Alhora d’utilitzar el compost cal diferenciar entre compost jove i compost madur. El compost jove és aquell que podem extreure del compostador al cap de 2-3 mesos, de color grisós i que seria útil per protegir el sòl de les gelades, erosió, dessecació o males herbes. Si es vol destinar per aquest ús, es pot repartir en capes de 5 cm de grossor al costat de les plantes. El compost madur és aquell que s’obté al cap de 4-6 mesos d’haver obtingut el compost jove amb un color marró fosc. Aquest s’utilitza normalment com a adob d’horts i jardins i s’apliquen aproximadament capes de 0,5-4 Kg/m2. Un cop aplicat es barregen els primers 5-10 cm de compost amb la terra. Tot i que aquestes indicacions són orientatives i el fet que el compost sigui un adob orgànic de gran qualitat, la sobre-abonació és pràcticament impossible.
EliminaBones maques! Molt interesant el vostre treball, m'agradaria saber que pasaría si en un procès de compostatge algun dels factors que fan que es generi el compost es descontrola? Per exemple, si hi ha sobrepoblació d'alguns dels organismes que duen a terme el compostatge o un excès en la temperatura o la humitat... Suposu que depenent del factor afavorià o perjudicarà el compost, no?
ResponEliminaMoltes gràcies,
Ingrid Izquierdo
Hola Ingrid! Una sobrepoblació de microorganismes faria que el compost resultant no fos de tan bona qualitat. D’altra banda, un excés de temperatura no és massa problema més enllà dels 75ºC dels microorganismes termòfils, ja que ens interessen elevades temperatures per eliminar patògens i perquè així la velocitat de compostatge serà més ràpida, el que és més problema és que les temperatures siguin massa baixes degut a una manca de nitrogen o aigua, en aquest cas hauríem d’afegir materials rics en nitrogen i regar la pila si trobem que està seca. Pel que fa a la humitat, si ens trobem amb un excés d’aigua aquesta generaria lixiviats i males olors, així doncs hauríem d’incorporar materials més secs, assegurar-nos que tapem la pila de compost durant el temps de pluja i barrejar la pila. Si trobem una manca d’aigua pot ser degut a que ens trobem en èpoques caloroses com és l’estiu i el que hauríem de fer seria regar la pila i barrejar-ho tot per mantenir una humitat homogènia.
Elimina