INTRODUCCIÓ
Els biocombustibles existeixen des de la invenció dels automòbils. A
principis del segle XX, Henry Ford va considerar utilitzar-los per moure els
seus models amb etanol.
El descobriment de grans dipòsits de petroli van fer que la benzina i el
dièsel es mantinguessin molt barats durant dècades, fet que va provocar l’oblit
dels biocombustibles. No ha estat fins l’actual problema de l’escalfament
global (degut a l’excés d’emissions de CO2), que s’han tornat a
utilitzar els biocombustibles per optimitzar la problemàtica existent.
La benzina i el dièsel són coneguts també com a combustibles fòssils, fonts
d’energia que tenen els seus orígens en els organismes vius (vegetació i
animals) que han estat enterrats durant milions d’anys. Per aquest motiu fa que
siguin considerades energies no
renovables, ja que l’explotació és superior a la producció.
DESENVOLUPAMENT
1. Formació de biocombustibles a partir
de la degradació microbiana de la matèria orgànica.
Existeixen diferents formes de fabricar biocombustibles. Generalment
s’utilitzen reaccions químiques, fermentació i escalfor per descompondre els
midons, sucres i altres molècules de les plantes. Els productes residuals es
refinen per produir un combustible que pot ser utilitzat pels cotxes i es coneixen com biocarburants.
Els biocombustibles contenen components derivats de la biomassa, es a
dir, organismes vius o els seus desfets metabòlics. Aquests components provenen
habitualment del sucre, blat de moro, llavors oleaginoses o blat; els quals
redueixen el volum de CO2 que s’emet a l’atmosfera absorbint-lo a
mida que van creixent.
Actualment aquests biocomponents es mesclen amb els carburants amb una
proporció del 5-10% reduint una petita part l’emissió de gasos nocius. A Europa
i Estats Units estan obligats, degut a la legislació, a mesclar biocombustibes
(normalment etanol) fins a uns nivells
determinats.
Amb l’ajuda d’alguns materials del rumen de les vaques, alguns
científics del Servei d’Investigació Agrícola (ARS) estan desenvolupant noves
maneres de degradar les fibres de plantes per convertir-les a biocombustible.
Per transformar el blat i la gespa, s’extreuen els sucres degradant les
fibres. Estudis previs han mostrat que hi ha un grup d’enzims anomenats feruloil esterasas (FAEs en anglès) que tenen
la capacitat de degradar els enllaços entre polímers. Aquests enzims proven d’uns
microorganismes que degraden la matèria vegetal. S’han pogut aïllar, seqüenciar
i clonar 12 gens que poden ser introduïts en les bactèries d’Escherichia coli per tal de produir els
enzims desitjats.
En la següent taula podem observar els procés que es segueix per tal de
general biocombustible a partir de la degradació microbiana de la matèria
orgànica (en aquest cas microalgues):
|
Exemple de formació de biocombustible a partir de microalgues
|
Els
processos que observem son:
- - Cultiu de microalgues
- - Creixement en fotobioreactors
- - Recol·lecció de microalgues
- - Processat de la biomassa
- - Producció de biocombustible
2. Compostos orgànics recalcitrants i
formació de carbó i petroli.
Compostos orgànics recalcitrants
Els compostos recalcitrants són aquells que tenen
enllaços molt estables, cosa que comporta que siguin molt més difícils de
degradar. Si ho relacionem amb el carbó i el petroli, podríem dir que aquells
compostos que es degraden abans, en les primeres etapes de la formació
d’aquests hidrocarburs, són menys recalcitrants, i aquells que es degraden cap
a les etapes finals o que no es degraden, són els compostos més recalcitrants. Com
a conseqüència, els compostos més recalcitrants, són aquells que després de totes les etapes de degradació, acaben formant part del carbó i del petroli.
Els materials oposen un grau diferent de resistència a
la degradació, si fem un anàlisi dels diferents compostos que conté la matèria
orgànica de la qual procedeixen el petroli i el carbó, els compostos ordenats
de menys a més resistència a la degradació són: olis vegetals, carbohidrats
(midons, cel·lulosa o lignina), ceres i resines. I d’altres compostos com lípids i
pectines.
L’origen del carbó i el petroli es remunta al carbonífer, on existia
matèria orgànica animal i vegetal morta. Pel que fa al carbó, presenta uns
orígens terrestres (matèria orgànica vegetal) i el petroli uns orígens marins
(zooplàncton i fitoplàncton).
La formació del carbó i el petroli es pot dividir en dues etapes ben
diferenciades: primerament la transformació bioquímica, la etapa en la qual
actuen els microorganismes, anomenada diagènesis,
i per últim, la transformació geoquímica en la que només es produeixen
processos físics com són l’augment de la pressió i la temperatura, anomenada catagènesis.
Formació del carbó
És una roca sedimentària d’origen orgànic formada a partir de restes
vegetals transformats per efectes combinats de l’acció microbiana, pressió i
calor.
|
Esquema de la
formació del carbó
|
Segons el moment del procés en el que ens trobem, aquesta roca
sedimentària tindrà unes característiques de composició diferents, és per això
que depenent de la combinació dels tres factors comentats anteriorment, l’acció
microbiològica, la pressió i la calor, ens trobarem davant d’un tipus o un
altre de material. Per ordre de profunditat i de menys a més percentatge de
carbó a la seva composició, aquest material rep el nom de: torba, lignit, hulla
i antracita.
|
Formació i rang del carbó
|
La formació del carbó comença amb l’acumulació de la matèria vegetal
morta, on queia a zones pantanoses, marines o llacs i quedaven coberts pel
llot. En aquest moment comença la diagènesis,
amb una degradació aeròbica duta a terme pels microorganismes aeròbics. En
aquest procés es produeix la transformació de les restes orgàniques degut a
reaccions bioquímiques , i on aquesta matèria orgànica perd la majoria de grups
funcionals associats. Són els fongs els que s’encarreguen de degradar la
lignina, i les bactèries ho fan amb la cel·lulosa. En aquesta part de la
degradació, trobem sobretot compostos de nitrogen, carboni i diòxid de carboni.
A mesura que anem augmentant la profunditat, va disminuint la quantitat
d’oxigen i el medi es va convertint cada cop més en un medi anòxic. És per
això, que en aquesta profunditat es produeix una degradació anaeròbica, la qual
és produïda per microorganismes anaeròbics, on els productes d’aquestes
reaccions són: un gas biogenètic (CH4; CO2 i H2S),
àcids húmics i substàncies bituminoses a partir de ceres, resines i grasses. I
passem d’una matèria més humida degut a l’origen pantanós en el que estava, a
una matèria més seca.
Arriba però, una profunditat en la qual ja no hi ha activitat
microbiana, ja que les condicions són més extremes , i els microorganismes no
hi poden viure. Augmenta la pressió, puja la temperatura i s’acidifica
l’ambient. Es en aquest punt quan comença la catagènesi, que fa referència al metamorfisme del carbó sotmès
únicament a processos geoquímics. Les principals reaccions que es produeixen
són: de deshidratació i de descarboxilació/perduda de grups –OH. Els productes
d’aquestes reaccions són hidrocarburs líquids i gasosos, i el residu sòlid que
seria el carbó final anomenat lignit o antracita segons la quantitat de carboni
que tingui la seva composició.
|
Esquema detallat dels processos de la
formació del carbó
|
Formació del petroli
Fa entre 250 i 300 milions d’anys que al planeta terra existia un sol
continent anomenat Pangea. Els oceans, mars i llacs estaven poblats de
microorganismes microscòpics com són el fitoplàncton i el zooplàncton. Aquests
microorganismes es van anar dipositant al fons del mars, on els bacteris
presents al medi, van començar a descompondre aquesta matèria orgànica,
alliberant tots els components solubles a l’aigua. Al cap de molts milions
d’anys, es van acabar assecant els mars interiors per la formació d’estrats que
es van anar creant des del fons marí. Això va fer que la matèria orgànica que
s’havia descompost, es trobés sotmesa a fortes pressions i a temperatures
elevades, fet que va produir el trencament de les seves molècules. A més, els
bacteris descomponedors continuaren actuant gastant l’oxigen, juntament amb
altres microorganismes que continuen la degradació. Els productes que en
resulten són els hidrocarburs.
| Petroli líquid |
La transformació de la matèria orgànica a sediments però, és un procés
complex. Els hidrocarburs són presents en els sediments recents, formant part
de la fracció lipídica de les aportacions orgàniques.
La diagènesi de la matèria orgànica, comença en el moment de la
deposició i es dóna entre la interfase aigua-sediment. Els biopolímers, la
lignina, les proteïnes i els sucres s’hidrolitzen i són degradats
microbiològicament en condicions aeròbies o anaeròbies depenent de la textura
del sediment, del grau de consolidació i de l’energia de les aigües que
l’envolten. La part que no utilitzen els microorganismes, les restes, es
condensen i polimeritzen per formar compostos fúlvics, húmics i un geopolímer
insoluble anomenat querogen, que és
el component orgànic majoritari dels sediments antics, fonamental per la
formació del petroli. L’estructura química del querogen variarà en funció del
tipus d’aportacions orgàniques i les condicions físiques, químiques i
biològiques de les deposicions.
Els hidrocarburs, al ser poc densos, tendiran a pujar pel subsòl per
capil·laritat fins al punt de trobar alguna capa de terreny impermeable, on
s’acumularan com si fos un dipòsit, anomenat trampa. La roca que conté els
hidrocarburs és l’anomenada roca mare. Així doncs, és com s’origina el petroli
i el gas natural, gràcies a la descomposició dels microorganismes marins que
s’acumulen en capes sedimentaries de l’escorça terrestre.
Al següent vídeo, es pot observar d’una forma divulgativa i
entretinguda, com es forma el petroli:
3. Producció del metà pels arqueus
metanogènics.
Els arqueus metanogènics són
microorganismes procariotes que es caracteritzen per sintetitzar metà en
condicions anòxiques, com ara en plantes de tractament d’aigües residuals,
fonts hidrotermals submarines, zones pantanoses, reserves de petroli, entre
d’altres. És a dir, són respiradors anaerobis exclusius, i necessiten CO2
com a acceptor d’electrons i com a font de carboni, per tant, són autotròfics.
Aquests microorganismes els trobem dins el fílum Euryarchaeota.
Existeixen 5 classes diferents d’arqueus
metanogènics identificats gràcies al biomarcador filogenètic 16S RNA ribosòmic:
Methanobacterium, Methanococcus, Methanomicrobiales,
Methanophyrus i Methanosarcina.
Els arqueus metanogènics poden créixer
sobre diversos substrats i per això hi ha una classificació que els divideix en
tres classes principals; si utilitzen un substrat de diòxid de carboni, de
metil o d’acetat que els permetrà obtenir energia mitjançant el procés de
metanogènesis.
Tal i com podem veure a la figura 1,
consta de tres processos des del diòxid de carboni, fins a l’obtenció del metà.
Aquests són: reducció del diòxid de carboni a formil, del formil a metilè i
d’aquest a metil, i finalment la reducció del metil i a metà.
|
Figura 1:
Procés de metanogènesis a partir del diòxid de carboni.
|
El primer procés de la metanogènesis,
partint del CO2, intervé el coenzim metanofurà (MF) que realitza la
reducció del CO2 a formil. A continuació, el coenzim
metanopterina (MP) s'uneix al C1 d'aquest formil i porta a la futura
molècula de metà des del seu estat de formil fins metil, realitzant en el
procés una sèrie de reduccions dutes a terme per la coenzim F420,
que transporta electrons obtinguts de l'H2 per produir aquesta
reducció a metil. Seguidament, és el
coenzim M (CoM) que s’uneix amb el grup metil, que és reduirà a metà a l'últim
pas de la metanogènesi amb la intervenció del complex enzimàtic reductasa
metil-F430 i el coenzim B (CoB).
BIBLIOGRAFIA
-
Medio ambiente y sociedad. Los biocombustibles
ayudan a reducir las emisiones de gases de efecto invernadero. ¿que son los biocombustibles?.Bp. <<www.bp.com>>.Extret el 14/11/2013
-
Explorando el mundo de los microbios para
mejorar la producción del biocombustible. Microbios para biocombustible. <<www.gemmahervas.com>>.Extret:
14/11/2013
-
National geographic. Biocombustibles. <<www.nationalgeographic.es>>.
Extret: 20/11/2013
-
Biocombustibles. Ecologia.cat. Extret:
21/11/2013
-
Universidad de Alcalá de Henares. Arqueas (pdf).
<<https://portal.uah.es/portal/page/portal/GP_EPD/PG-MA-ASIG/PG-ASIG-67023/TAB42351/Arqueas.pdf>>. Extret
el 14/11/2013
-
Consejo
de Ciencia y Tecnologia del Estado de Guanajuato. <<http://www.concyteg.gob.mx/ideasConcyteg/Archivos/71032011_PRODUCCION_HIDROGENO_METANO_BIOCOMBUSTIBLES.pdf>>.Extret
el 14/11/2013
-
Universidad
Nacional Abierta y a distancia. Lección
29, Metanogénesis. <<http://datateca.unad.edu.co/contenidos/358010/exe/leccin_29_metanognesis.html>>. Extret el 20/11/2013
-
Generalitat de Catalunya. Institut català d’energia. http://www20.gencat.cat/docs/icaen/Migracio%20automatica/Documents/El%20gestor%20energetic/Arxius/petroli.pdf
Extret: 25/11/2013 http://www.mnactec.cat/factoria/interactius/formacio.html Extret: 25/11/2013
-
JOAN ALBAIGES i RIERA Unitat de Química Ambiental, Institut de Química Bioorgànica. http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000122%5C00000095.pdf Extret: 27/11/2013
-
Formació del carbó. Alejandro Requena, Prof.
Associat DE-USB de la Universidad Simón Bolívar
http://www.slideshare.net/alejandrorequena/formacion-del-carbn-12144639 Extret: 27/11/2013
-
Universitat Politècnica de Catalunya, Associació del Professorat de Tecnologia de Catalunya, Departament
d’Educació de la Generalitat de Catalunya http://www.mnactec.cat/educa/energia.php?a=el_carbo Extret: 27/11/2013
Els biocombustibles, un rescurs energètic a tenir en molta consideració, sens dubte. Pensant en la situació actual del petroli, codiciat per a molts per ser sinònim de riquesa econòmica, en el moment en què s’esgoti altre/s fonts d’energia seran les predominants. Per aquest motiu, m’agradaria saber si les plantes que s’utilitzen per produir biocombustible són exclusivament aquelles destinades a l’alimentació, ja que aquest fet vinclat a certes polítiques, mentalitats i sistemes econòmics actuals podrien crear fam en potència. Gràcies
ResponEliminaHola Joan! tens raó amb que aquest sistema podria crear problemes, però pensa que els biocombustibles també es poden crear a partir de microalgues (com surt a la imatge que no es veu), i per tant aquestes es poden cultivar en un laboratori de forma artificial. Sense necessitat d'arrasar amb les plantacions mundials...
Eliminat'adjuntem el link de la imatge: http://bioreactorcrc.files.wordpress.com/2011/05/clip_image009.jpg
Laia Nägeli, Patricia Màiquez, Guillem Maneja i Sara Paz
Bones, com dieu al treball, els biocombustibles es tornen a tenir en consideració amb la problemàtica del canvi climàtic actual. Però, tot i això, comporten certa controvèrsia, com el fet que es diguin biocombustibles i no agrocombustibles. Llavors, creieu que es pot considerar una alternativa sostenible als combustibles fòssils? Tenint en compte factors com els que esmenta en Joan o el fet que per a poder abastir a la població amb agrocombustibles és necessiten grans superfícies de conreu. Gràcies
ResponEliminaHola Alex! aquests tipus de temes relacionats amb el medi ambient i la sostenibilitat sempre han generat moltes divisions d'opinions. És per això que a la teva pregunta de si és una alternativa sostenible als combustibles fòssils, podem arribar a una conclusió crec que comuna. Aquesta és, que irremediablement i casi per obligació, es necessiten trobar alternatives que substitueixin als combustibles actuals. I el que si que és cert, i marca la legislació és que en la actualitat s'utilitza aproximadament el 5% de biocombustible per l'elaboració del combustible final, i que en un futur, per al 2020, aquest tant per cent ha d'arribar al 10%. Per tant, és una alternativa que va augmentant en el temps, per tant és viable i possiblement substitutiva als combustibles fòssils.
EliminaI pel que fa a la problemàtica que comentes de les grans superfícies de conreu o de les plantes que comenta el Joan, no considerem que siguin grans problemes, ja que es podrien trobar solucions com la producció al laboratori de les algues, o cultivar els conreus a hivernacles, entre d’altres.
Tot te avantatges i inconvenients, pero s'ha d'avançar i minimitzar els inconvenients buscant solucions sostenibles.
Patricia, Laia, Sara i Guillem.
Trobo que el vostre treball és molt entenedor! Està molt ben resumit, tenint en compte tota la informació que se'n pot extreure.. sempre és interessant saber aquest tipus de continguts. L'únic apartat un pèl dificultós per mi ha sigut el de producció del metà a partir del diòxid de carboni, que no sé si sóc jo que no puc veure els esquemes o és que no s'han carregat bé.. una llàstima.
ResponEliminaHola Sergi! T'adjuntem la imatge corresponent al text de la producció del metà a partir del diòxid de carboni. Si tens algun dubte comenta-ho i te'l resoldrem. http://datateca.unad.edu.co/contenidos/358010/exe/47.JPG
EliminaLaia Nägeli, Patricia Màiquez, Guillem Maneja i Sara Paz
Hola! del treball m'ha quedat tot bastant clar. Pero per curiositat m'agradaria saber quins són els biocombustibles més utilitzats actualment.
ResponEliminaHola! doncs el biocombustibles més utilitzats actualment són el Bioetanol i el Biodièsel.
EliminaLaia Nägeli, Patricia Màiquez, Guillem Maneja i Sara Paz
Hola! El treball està ben estructurat i m'ha quedat tot bastant clar! Un dubte que tenia és que si els compostos recalcitrants no es poden pràcticament eliminar, no són tòxics pels propis microorganismes? Gràcies!
ResponEliminaHola Meritxell, el fet de que siguin compostos difícils de degradar no comporta que siguin tòxics per als microorganismes. Simplement que es necessita més temps per a que es trenquin els enllaços d'aquests compostos.
EliminaEspero haver-te resolt el teu dubte!
Laia, Patricia, Guillem i Sara.
Hola, el treball m'ha agradat molt! Només una pregunta per curiositat i per si teniu coneixement de quina és la legislació que obliga a Europa i els Estats Units a mesclar biocombustibles fins a nivells determinats? Això es fa per reduir l'emissió de gasos nocius?
ResponEliminaGràcies.
Aroa Navarrete Martínez.
Hola Aroa, en el cas de la legislació europea és la Directiva Europea sobre Energies Renovables (2009/28/CE), la que marca actualment una mescla d'un 5% de biocombustible en el carburant. I en el cas dels EEUU és la Agència de Protecció del Medi Ambient (EPA) la que recentment ha augmentat d'un 10% a un 15% la quantitat de biocombustible a la mescla.
EliminaEsperem haver-te ajudat,
Laia, Patricia, Guillem i Sara.
Hola, el treball el trobo molt interessant i m'ha quedat tot molt clar. Fent referència a la pregunta de l'Aroa, la meva pregunta és, si sabeu, quins són els límits d'una mescla dels derivats del petroli (benzina) amb biocombustibles? I que opineu respecte a, el percentatge de biocombustible utilitzat, en la mescla. Es podria utilitzar més biocombustible?
ResponEliminaMoltes gràcies.
Hola Jordi! el total de la mescal de bioetanol pasa a ser del 4'1% al 3'9% del total de la benzina. Sempre es pot utilitzar més biocombustible, però és el govern el que varia els límits de mescla i el que marca els objectius. Com a opinió personal tots volem solucions més sostenibles, però són temes complicats ja que hi ha molts factors que afecten a les decisions sobre aquest tema.
EliminaPatricia, Sara, Laia i Guillem.
Hola,
ResponEliminaUn tema interessant, però no ma quedat molt clar la formació de biocombustibles a partit de la degradació microbiana de la matèria orgànica, és a dir, quin és el procés que es dona, els microorganismes implicats, etc. i les diferencies, avantatges i desavantatges en relació als combustibles fòssils. Era per si hem podíeu aclarir el dubte.
Moltes gràcies.
Mireia Salar Rodríguez
Hola Mireia! Et comentem alguns exemples d'elaboració de biocombustibles: el biodiesel i el biogàs;
Elimina- El BIODIESEL: es forma a partir de grasses d’origen animal i vegetal (triglicèrids). Cada molècula de triglicèrid està formada per tres molècules d’àcid gras, unides a una molècula de glicerina, anomenat procés d’estratificació. La reacció de formació del biodiesel consisteix en separar àcids grassos de la glicerina amb l’ajuda d’un catalitzador que pot ser sosa càustica o hidròxid de potassi, procés de saponificació, i unir cada un d’ells a una molècula de metanol o etanol (formant el metòxid de sodi). Aquesta reacció s’anomena transesterificació.
Seguidament, es separa el metòxid de sodi o de potassi, al afegir en un mateix recipient el metanol i la sosa càustica, escalfant i agitant el recipient durant 6 minuts perquè es produeixi la reacció. Seguidament, s’aboca en un altre recipient les grasses animals i vegetals i s’escalfen a 55ºC. Després s’hi afegeix el metòxid, i més tard quan es mescla tot, es tanca hermèticament i s’escalfa durant 20 minuts a 55ºC.
Es deixa refredar i reposar durant uns dies, formant una capa fosca al fons formada per glicerina. El compost es decanta evitant que la glicerina decanti. Es fa un rentat amb aigua agitant el compost i drenant l’aigua fins que comença a gotejar el biodiesel, aquest procés s’ha de repetir 4 vegades. Quan està translúcid i cristal•lí el compost, ja està sec. Pot tardar unes hores o uns dies.
- El BIOGÀS: la producció de biogàs per descomposició anaeròbica és un mètode útil per tractar residus biodegradables, ja que produeix un combustible amb un cert valor a més de generar abono genèric. El resultat és una mescla constituïda per metà, i diòxid de carboni, contenint altres gasos en proporcions menors (H2, N2, O2, H2N).
La producció de biogàs mitjançant la digestió anaeròbia és un procés de tractament biològic per reduir l’olor i la producció d’energia.
Patricia, Laia, Guillem i Sara.
Hola!
ResponEliminaCom s'ha dit anteriorment jo també penso que és un tema interessant i l'heu fet entenedor! Tot i així m'agradaria poder situar més el procés de formació de biocombustibles... És a dir, en quin tipus d’instal•lacions es duu a terme la formació de biocombustible i quin és el temps mitjà que es necessita per el processat de la biomassa?
Gràcies!
Hola! Diuen que fer servir els arqueus metanogènics és bastant dificil i que és necessària una major investigació. Perquè resulta més dificil del que es pensava? Gracies
ResponEliminaTania Castillo
Hola Tania! La utitlització dels arqueus metanogènics és complicada pel fet que viuen en condicions anaeròbies.
ResponEliminaLaia Nägeli, Patricia Màiquez, Guillem Maneja i Sara Paz
Hola Marta! Segons la preparació dels biocombustibles que es vulguin formar, es realitzarà en diferents espais, ja que trobem biocombustibles segons:
ResponElimina- Els processos mecànics: trituració, compactació...
- Processos termoquímic: generen canvis químics de la matèria.
- Processos biotecnològics: és a dir, a partir de processos biològics (fermentació i digestió anaeròbia).
- Processos fisico-químics.
Laia Nägeli, Patricia Màiquez, Guillem Maneja i Sara Paz